En el
programa d'aquesta setmana, notícies, secció, música,
entrevista i agenda.
Programa
26/06/2012
L´ Entrevista…
Entrevista,
a: la Berta i la Meritxell, del
col·lectiu H2O i Lluis, en motiu del dia 28 de juny.
Manifest per al 28 de juny
Quan passaven cinc
minuts d’un quart de dues de la matinada del dissabte 28 de juny de 1969, una
batuda policial va provocar que els clients del bar Stonewall Inn, freqüentat
per homosexuals, transvestits, lesbianes i altres persones considerades de “mal viure”, es
rebel·lessin contra un poder repressiu que aixafava els seus drets i la seva
dignitat com a éssers humans pel sol fet de viure una realitat sexual diferent
a la norma establerta. Fruit d’aquests disturbis, la comunitat lesbiana, gai,
bisexual, transsexual, intersexual, pansexual i queer (LGBT+) es va sentir
forta, i es considera aquesta data com l’inici de la lluita per l’alliberament
sexual. El model econòmic capitalista actual, que tot ho
mercantilitza, ha mercantilitzat fins i tot la lluita pels drets socials,
convertint, en part, el 28 de juny en una festa i un negoci. Nosaltres no tenim
res en contra de les festes, però en els temps actuals, en què la ideologia de
la dreta reaccionària s’imposa al poder i a la societat, volem fer l’esforç per
a recuperar l’esperit guanyador i de lluita d’aquell 28 de Juny de 1969.És per
això que no només reclamem drets com: el matrimoni entre persones del mateix
sexe, la gratuïtat de la reassignació de sexe o el dret a adopció. També
reclamem un canvi social que elimini, d’una vegada per totes, el patiment que
provoca un model social basat en el patriarcat i l’heterocentrisme. No volem
que cap infant pateixi la por de sentir afectivitat per un altre infant,
independentment del seu sexe, la por al rebuig, volem una educació pública i de
qualitat on el professorat transmeti a l’alumnat valors positius com la lluita
contra l’homofòbia i la igualtat entre les persones. No volem ser fortes i
valentes, volem viure a pobles petits i ciutats grans la nostra pròpia vida
sense enfrontar-nos a una realitat hostil, no volem ni tan sols plantejar-nos
si ho diem a la feina. Treballem per l’educació, volem explicar a tothom que
porti una vida al món que ha de saber que la nounada tindrà una identitat
sexual pròpia i única i que no se li ha de marcar un camí vestint-la de blau o
de rosa i dient-li quantes xicotes tindrà. Volem que la paraula “marica” no
sigui un insult, ho explicarem allà on calgui.Assumim com a nostres les
reivindicacions dels col·lectius feministes perquè totes i tots som víctimes
del Patriarcat. Ser un mascle 365 dies a l’any, 24 hores al dia esgota, tenir
“ploma” no és dolent, no creiem en la feminitat i la masculinitat, creiem en la
singularitat de cada persona. No veiem just que una dona hagi de demostrar més
que un home per guanyar menys i volem trencar el sostre de vidre. No només
lluitem pels drets de les i els homosexuals, volem la llibertat sexual de
tothom i acabar amb els malestars produïts per la reproducció dels rols de
gènere limitats a la dicotomia home-dona com a dos pols absoluts i oposats.
Totes les pràctiques sexuals són correctes si són consentides, conscients i
sense tabús. Considerem una falta de respecte cap a la llibertat sexual la
categorització mèdica de certes pràctiques poc normatives com a “parafílies”.
D’altra banda també lluitem per la despatologització de la transsexualitat.
Actualment les persones transsexuals són considerades transtornades mentalment.
Segons el manual de referència per a psicòlegs i psiquiatres (DSM-IV-TR)
aquestes persones pateixen un transtorn d’identitat sexual. I hauran de passar
per un procés complex on demostraran la seva feminitat o masculinitat i el
compliment amb els rols socials d’home o dona socialment esperats, si és que
volen aconseguir la reassignació sexual.El “cruising”, buscar sexe esporàdic
amb altres persones a espais públics, s’origina en una època en què la
comunitat no heteronormativa era criminalitzada i s’havia d’amagar. Era l’única
manera de conèixer a algú i, per tant, és fruit de l’homofòbia. Avui dia és una
activitat que es continua practicant, molts la gaudim lliurement i altres ho
fan d’amagat. La criminalització d’aquesta activitat va lligada a la cultura
hegemònica heterocentrista, existeixen zones de trobada o d’expressió
d’afectivitat entre persones de diferent sexe, les anomenades heterosexuals, i
no són portada de diaris o motiu de discussió. No volem menysprear ni treure-li
valor a l’opinió de certes ciutadanes i del veïnat de zones properes, volem
mediar, fer entendre i, en cas necessari, buscar solucions conjuntament des del
constructivisme i no des del rebuig frontal o l’homofòbia.Reclamem als poders
públics que siguin proactius en el canvi social, que vetllin pels drets de
tothom, que garanteixin la igualtat i que lluitin contra l’aparició de
declaracions que incitin a l’odi, condemnant-les, provinguin d’on provinguin,
tant de figures polítiques com de religioses. En aquest sentit demanem a la
institució catòlica que es moderi i que s’uneixi a la lluita per la igualtat en
lloc de promoure la crispació social. Figures com els bisbes tenen un paper
influent i han d’entendre que les persones que volem gaudir la nostra
sexualitat lliurement no som enemigues. Els convidem a què abandonin la croada
que al nostre parer han encetat sota el paraigües d’uns governs que els donen
impunitat i fins i tot legitimitat.La nostra lluita és global, cada dos dies
mor una persona al món a causa de l’homofòbia i cada segon una il·lusió és
frustrada pel mateix motiu. Milers de dones i d’homes al món no poden
desenvolupar-se com a persones en llibertat pel sol fet de tindre uns atributs
determinats. Volem canviar el món i ho farem des d’un marc d’actuació local.
Començarem pels pobles i ciutats del nostre entorn, i avançarem creant xarxa
fins que ningú més pateixi l’odi del patriarcat. Ho estem fent i ho
aconseguirem.
Comissió Unitària 28 de juny - Assemblea de Joves La Guspira (CAJEI)-
Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona- Ateneu Popular La Mina- Endavant (OSAN)
Tarragona- Cau de Llunes (AFRT)- Joves d’Esquerra Verda Camp de Tarragona- ICV
Tarragona- SEPC URV- Ateneu Llibertari Alomà- ERC Tarragona- JERC Tarragona-
PSC Tarragona- JSC Tarragona- H2O, col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals i
transsexuals del Camp de Tarragona- Brot Bord
MUsica de la semana
Fotos
Programa
Tots els dimarts en
directe de 19.30 a 20.00 h. a Punt 6 Ràdio i tan bè a la web www.punt6radio.cat
PATRICK PAVÓN, VÍCTIMA DE LA REPRESSIÓ DELS HOMOSEXUALS A L’AMÈRICA CENTRAL, ESTARÀ A REUS EL PROPER 27 DE JUNY
El proper dijous, 27 de juny, a les 18.30, després de la penjada de la bandera de l’arc de Sant Martí a l’IMAC de Reus (Casa Rull) amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTB, el Patrick Pavón, conegut activista LGTB d’Hondures exiliat a l’Estat espanyol gracies a l’ajut d’H2O, farà una conferència-col·loqui sobre la seva experiència personal i la realitat de les persones homosexuals i transsexuals a Hondures i l’Amèrica Central.
A l’Amèrica Llatina i més concretament a l’Amèrica Central, l’homofòbia està present a la societat i a les institucions. Un cas paradigmàtic és Hondures, país on en els dos darrers anys han estat assassinats molts homosexuals i transsexuals sense que la policia i la Justícia actuessin per tal de perseguir els homicides. És més, molts cops, la mateixa policia, quan es produeix una denúncia per agressions físiques contra un/a transsexual o homosexual, en lloc d’apressar l’agressor, es dedica a fer la vida impossible a la persona denunciant.
Aquest ha estat el cas de Patrick Pavón, membre del col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) Arco Iris de Tegucigalpa (Hondures), el qual, degut a la seva activitat en pro dels drets LGTB i a diverses denúncies que cursat davant la policia per agressions de companys seus homosexuals i transsexuals, un dels quals va ser assassinat el passat hivern, ha estat detingut diversos cops, agredit verbalment i, inclús, rebut amenaces de mort.
Veien que la seva situació personal era realment perillosa, diverses associacions LGTB de l’Estat espanyol, entre elles, el col·lectiu H2O, vam ajudar-lo a fugir del seu país, i ara, des de fa dos mesos, està entre nosaltres tramitant els papers per aconseguir l’estatus de refugiat polític per qüestions de discriminació sexual.
La seva experiència personal constitueix un testimoni viu de l’esfereïdora realitat de les persones homosexuals a l’Amèrica Central. Una realitat que cal conèixer i denunciar.
US ESPEREM A TOTS EL PROPER DIMECRES A LES 18,30 A L’IMAC DE REUS!!
DAGUS Bar- Cafeteria
Programa 19/06/2012
Musica de la semana
Fotos
Programa
Tots els dimarts en
directe de 19.30 a 20.00 h. a Punt 6 Ràdio i tan bè a la web www.punt6radio.cat
